ELS PROFESSORS D'EDUCACIÓ FÍSICA

A propòsti del debat que es va iniciar ahir, en la classe d'Educació del Moviment, amb l'aparició de Javi, he estat reflexionant sobre els professors que he tingut en l'assignatura d'Educació Física. M'he centrat sobretot en el tema que ens ocupa: << Els valors educatius de l'Educació Física>>. Al llarg de la meua escolarització obligatòria han passat 6 professors diferents. M'ha cridat l'atenció dues coses:

1. Tot i que aquesta ha sigut l'assignatura que més m'ha agradat sempre, quan Victor ens va demanar l'exercici de pensar en el millor mestre/professor que haviem tingut, dins de les meues opcions no en va aparèixer cap que impartira EF. És a dir, com a docents no eren bons tècnics, ni pràctics-reflexius, ni intel·lectuals-transformadors.


2. La majoria no acomplien els requisits indispensables per a que l'assignatura tinguera el valor educatiu que li correspon: intencionalitat i condicions moralment acceptables.

Perdoneu! No vaig a ser tant injust, vaig tindre una professora que em va ensenyar a jugar a Bàdminton molt bé. I una altra que ens va fer un trimestre sencer de balls de saló i gràcies a ella, tinc alguns recursos quan sent música.
Els meus records de les classes d'educació física són de 30 minuts de pràctica d'alguna disciplina esportiva, pel nostre compte. L´'unica professora que s'aproxima al concepte d'EF d'Arnold (1991), és la mateixa professora que em va ensenyar Bàdminton. Els dies de plutja, ens possava alguna pel·lícula sobre el funcionament del cos humà. També recorde un treball sobre la cerca d'exercici que milloraren les diferents capacitats físiques bàsiques i la seua pràctica, etc. En canvi, les condicions moralment acceptables de les que parla Arnold (1991) i que especifiquen Devís i Pérez (2001 i 2009), no estaven presents en la seua totalitat. Normalment ens separaven per sexes i no ens animave a mesclar-nos mai. Els alumnes menys aventatjats, que no assolien el mínim de tècnica exigits tenien les pitjors notes. Hi havia alumnes, que no trobaven el plaer de les activitats que es manaven i enlloc d'intentar motivar-los amb reforços positius o algun tipus d'al·licient, es veien recompensats negativament.

Desde fa uns anys que tinc clar que vull dedicar-me a la docència, en primera instància. Sempre he tingut el meu propi debat sobre les classes que impartiré: seran classes educatives? o per al temps útil que queda intentaré que pràctiquen algo d'esport?

ÀNIME ALS MEUS COMPANYS A QUE M'AJUDEN A RESOLDRE EL MEU DEBAT I ELS CONVIDE A QUE COMPARTISQUEN LA SEUA EXPERIÈNCIA COM A ALUMNES.