"Educació del moviment" o "Educació pel moviment"?
Espere, entre tots, poder contestar aquesta pregunta a final de curs.

jueves, 28 de mayo de 2015

Autoavaluació Final

Voldria compartir amb vosaltres la meua avaluació per aque sapigueu que pense que he aprés i que he fet per a que aprengueu de mi i amb mi. També us pot ajudar per si voleu modificar/incloure alguna cosa a la vostra.
Un abraç a tots! Molta sort en els exàmens



Inici del quadrimestre, presentació de l’assignatura d’Educació del Moviment. Calia elegir un tipus de seguiment i el que més s’ajustava a les meues característiques i ambicions era <<el rigorós>>. He assistit a totes les classes i pràctiques, la meua participació en classe s’ha fet patent, he entregat tots els treballs, he llegit totes les lectures, i, a més, he anat més enllà esforçant-me al màxim en cadascuna de les tasques relacionades amb l’assignatura.
Una de les coses més importants que he aprés és que per a seguir l’assignatura d’una manera rigorosa, cal ser constant en la feina. Una forma de ser constant, és mantenir activa la capacitat de connectar els continguts de l’assignatura amb els que s’expressen quotidianament en la nostra vida. Ha arribat a tal punt que, en ocasions, els continguts han donat lloc a debats entre companys i amics fora del context de la classe. Per aportar coses al blog i donar-li sentit, cal estar al dia amb el que s’explica en classe i és una bona forma de retindre la informació, cosa que no s’aconsegueix amb la metodologia tradicional.
Parlant de metodologies, he aprés diferents metodologies i sobretot he creat el meu propi criteri sobre aquestes. Són metodologies “modernes” que mai abans havia vist, he pogut formar la meua opinió sobre l’aplicabilitat d’aquestes segons els objectius que em plantege, com a futur professional de l’educació.
Parlant de modernitat, ja que l’educació s’està modernitzant i ha hagut una gran evolució de les xarxes socials, l’ús del blog podria ser una alternativa a la llibreta o quadern d’activitats. Per fer el seguiment, he hagut d’aprendre a manejar aquest mitjà del qual desconeixia quasi per complet el seu ús. A sobre, per desenvolupar-lo, he hagut d’aprendre a endinsar-me en el món dels articles, web’s, llibres, etc.
Parlant de llibres... He obert la ment! Fins ara, només llegia novel·les o llibres amb contingut científic relacionat amb l’esport. He aprés a llegir llibres d’altres àmbits, sobretot els que parlen d’educació, una part molt important com a futurs professors d’Educació Física.
Parlant d’Educació Física, per fi he aprés a justificar el contingut d’aquesta assignatura en el Curriculum escolar. Fins ara, només podia aportar les justificacions tradicionals, les quals me les rebatien constantment i em deixaven sense recursos. Aquest ha sigut un dels principals temes de conversa amb els companys, entre tots hem pogut formar un raonament conjunt per justificar la importància d’aquesta. També ha sigut un dels temes sobre el que més he llegit, preguntat i treballat.
Del que he parlat fins ara, fent autocrítica, pense  que no he fet tot el que estava en les meues mans per transmetre-ho als meus companys. Només he pogut enriquir i m’he enriquit, amb aquells que han estat en el meu entorn al llarg del quadrimestre: formant part del grup, seient prop, coincidint en els descansos, etc. Amb els quals he compartit: converses, coneixements, recursos, etc. Per connectar amb la resta, m’he limitat a fer entrades en el blog per transmetre allò que havia aprés, però no he fet una gran publicitat. Esperava que ells hi accediren en busca de més informació sobre els continguts de l’assignatura, el problema és que només aquells realment interessat, hauran recorregut a aquest. En aquest sentit, pense que és debut a certa deficiència en la metodologia emprada en classe, però em reserve l’opinió per expressar-la en el seu moment.
Tot allò que he aprés m’ha servit per desenvolupar-me com a persona i com a professional. Ha canviat el concepte que tenia sobre el cos i sobre el moviment, en especial, quan es relaciona a l’àmbit educatiu. Ara tinc present que és un dels llocs on aquesta relació s’expressa en el seu màxim exponent i tenim la possibilitat de fer “el canvi”.
Finalment, m’ha servit i els ha servit per partir d’una bona base i saber com enfrontar-se a l’Educació del moviment. Ja no tindrem eixe dilema que hi ha plantejat entre el professorat d’Educació Física:
Amb dos hores de classe a la setmana,
-                     Que es menegen i facen un poc d’Activitat física?
-                     Que aprenguen sobre el moviment, a través del moviment i en moviment?
En la meua opinió, auto qualificar-se no és ni la meitat d’enriquidor que autoavaluar-se. Menys encara quan cal quantificar el que hem aprés, hem ensenyat, etc. Per això, la meua nota anirà relacionada al meu nivell d’esforç i progressió, que pense que estarà al voltant del 9. L’adquisició i transmissió de coneixement, en principi, estarà relacionat amb aquestes dues variables, així que em mantinc la nota. Aquesta feina es veu reflectida en:
- El pòsterà vam arriscar en la temàtica escollida, la mort. Ens vam esforçar al màxim per relacionar-la amb el tema 1 i vam dedicar molt temps a la cerca d’informació.
- No només he llegit el llibre de Pennac i l’he recomanat, sinó que també m’he dedicat a intentar identificar “caps de suro” i actualment, estic treballant amb un d’ells perquè els seus pares no l’entenen (als que he recomanat el llibre). Estic aplicant tot el que sé i estic aprenent enguany.
- He fet totes les lectures i, a més, sempre he aportat alguna cosa en el meu blog.
- Dins del grup puzle, vaig oferir tota l’ajuda possible. No em va convèncer gens el sistema, així i tot, vaig creure en ell i els companys van respondre molt bé.

miércoles, 20 de mayo de 2015

El Codi Deontològic del professor Educació Física


Aquest Codi pretén presentar als professors, administradors i totes les persones implicades en l'educació física i sistema esportiu escolar unes directrius i principis que s'utilitzaran en l'educació física quan es tracti amb estudiants en edat escolar. El Codi està dissenyat per cobrir l'educació física que s'ofereix als nens i joves a les escoles i se sustenta en els següents principis:

    L'educació física (EF) en institucions escolars per a xiquets i joves pot contribuir positivament al desenvolupament dels infants. És un vehicle per al desenvolupament físic, mental, personal, social, espiritual i emocional. Aquest desenvolupament es potencia si un professor o ajudant informat, intel·ligent, atent i progressista amb un marc ètic de bones pràctiques acceptades guia a la persona.
    Aquest Codi adopta els principis continguts en el Codi d'ètica esportiva del Consell d'Europa.


El professional docent ha de dur implícita l'etica que emana aquest codi deontològic, ja que educar implica un ventall de decisions sobre el que resulta bo/dolent, convenient/inconvenient, efectiu/inútil (Devís 1994). D'aquesta manera, estableix un ordre moral en les seues sessions. Concretament, el professor d'Educació Física ha de superar el valors ètics "inherents" a l'esport (els que tradicionalment se li han adjudicat) i complementar-se amb la "justicia", "autonomia", "responsabilitat", etc.

miércoles, 13 de mayo de 2015

Canvi en l'Educació?

Actualitzem el concepte d'Educació i reiniciem l'escola

No us quedeu únicament amb el contingut del vídeo. Ací hi ha una serie de videos enllaçats i relacionat amb l'educació i propostes per reformar-la.
Gustavo d'Elorza (especialista en educació i noves tecnologies a Buenos Aires) fa aquesta presentació, però a youtube tenim més material que podem seguir a travé de la xarxa TEDx, on diferents especialistes en educació fan la seua aportació. 


<<No ens quedem en allò que passa a l'escola, els xiquets són de tots i l'educació ens correspon a tota la societat>> 


miércoles, 6 de mayo de 2015

IDEOLOGIA DEL MESOMORFISME


-Què és?
És una ideología que es manifesta en el culte al cos: musculatura, força i potencia. En l’actualitat el cos ideal està concebut de diferent forma, depenent del sexe: homes amb cossos musculats i forts, les done amb un cos prim (culte a la delgadez); s’associa amb salut i normalitat.
No necessàriament ha de ser així.

-Com es manifesta?
Un clar exemple del mesomorfisme es troba en el món de l’esport, on principalment es manifesta aquesta ideologia. Aquesta ideologia també du associades altres concepcions, com el capitalisme simbòlic:
Una persona amb un cos mesomorf, en la nostra societat, està associada a una persona triomfadora, feliç, etc.; açò és degut a la influencia d’esportistes, models, actors; que prenem com a exemples. 
Un altre exemple el vegem en el futbol, en la comparació CR i Messi. Ambdós tenen un rendiment similar en el camp i són una referencia per a milions de persones. La diferencia radica en la simbologia d’aquests. CR representa el mesomorfisme accentuant les característiques d’aquest (individualisme, fort, ego, protagonisme, etc.). Messi representa just el contrari (humilitat, timidesa, col·lectivitat, etc.). Aquest exemple és extrapolable a altres àmbits, on el físic s’associa a tòpics o estereotips que realment no tenen per què relacionar-se (no tenen relació directa, ni lògica).

-        - Què es pot fer per donar llum al Mesomorfisme?
Nosaltres com a professionals de l’Educació Física, tenim la possibilitat d’influir sobre eixes concepcions, sobretot relacionades amb el moviment. Cal conscienciar l’alumnat que aquesta és una ideologia i no una realitat. Podem proposar alternatives a les actuacions que afavoreixen aquesta ideologia, per exemple: no posar sempre com a model l’alumne que millor ho fa, no premiar únicament als alumnes per les seues aptituds, sinó per les actituds.
El gimnàs està associat al culte al mesomorfisme, les persones van a muscular-se per lluir físic i no a fer esport per estar sa. El mateix passa en la concepció cultural d’aquestes instal·lacions. Quan vegem publicitat sobre algun centre esportiu, en les fotos es veuen cossos “ideals”, enlloc d’una persona passant-s’ho bé o sana. Caldrà conscienciar la societat que el gimnàs és un mitjà per estar sa, més que per a aconseguir un cos “atlètic” (en gran part d’aquests casos, no són persones sanes perquè abusen de suplements, no duen una dieta equilibrada, etc.)



domingo, 3 de mayo de 2015

El sexisme desde menuts

 

Quantes vegades anem a comprar un regal per a un xiquet i comprem el cotxe de joguina? I quan és per a una xiqueta?
Aquest spot fa referència a l'ús no sexista dels joguets. Pretén eixir de l'estereotip del cotxe per als xiquets i la nina per a les xiquetes. Aquest ha quedat implícit en la nostra cultura: invisible, inconscient, subtil, etc.; (Bonal, 1997) i es manifesta de manera latent.

Espere que l'expert en sexisme del meu grup em proporcione informació per poder fer un comentari més complet. Així i tot, convide al grup d'experts en sexisme a aportar tot el que vulguen per entendre bé aquesta situació/ideologia.





lunes, 27 de abril de 2015

P.J ARNOLD. Educació física, moviment i currículum.

Com que el llibre no era meu, per poder quedar-me amb les idees que he considerat més importants, he fet una síntesi. La compartisc amb vosaltres per si us pot ajudar en alguna cosa:

Comença per explicar-nos que l'educació basada en l'escola, deu contribuir al desenvolupament de l'individu com a persona a través de l'aprenentatge i l'ensenyament.

L'educació pot ser entesa d'una manera descriptiva i una altra avaluativa. La descriptiva intenta expressar com són les coses sense que necessàriament es formulen judicis de valor i la avaluativa es constitueix com un intent d'estimar i formular judicis respecte a la manera en què haurien de ser les coses.Hauria d'estar clar que l'educació ha d'estar carregada de valors.Però abans, ens diferència els valors intrínsecs i extrínsecs.Açò planteja el debat de si l'educació és valuosa en si mateix o sol en el grau en què serveix a algun propòsit instrumental més enllà d'allò que es realitza. El moviment com a part de l'Educació Física, es pot utilitzar per a finalitats polítiques, socials o econòmiques.En quan a les finalitats i mitjans de l'educació, podem afirmar que posseeix les seus propies "finalitats" i "mitjans" intrínsecament valuosos i integrants del procés educatiu en el qual una persona està immersa. Els continguts i procediments són igualment fins i mitjans de l'educació.Segons Arnold, les activitats "valuoses" o "serioses" posseixen un ampli valor cognitiu i són capaces d'il·lustrar altres àrees de la vida i contribuir comsiderablemente a la seua qualitat. Diferencia el "saber com" del "saber que".El coneixement pràctic en el sentit feble parla d'una persona físicament capaç de fer alguna cosa (com pot ser: un llançament de futbol, ​​un cop de tennis, etc.), però no és capaç d'explicar com ho va fer, poc o gens pot dir de la descripció del gest, no comprèn el raonament del moviment.Per contra, el sentit fort del coneixement pràctic fa referència a una persona que no només és capaç d'executar allò que diu << que pot fer>>, sinó que quan se li pregunta com ho fa, pot proporcionar una relació descriptiva, clara i penetrant de <<com es va fer>>. En definitiva saber <<com>>, és comprendre: la naturalesa, propòsit i context d'una determinada acció.És evident que és partidari d'incloure el moviment (Educació física) en el currículum educatiu, ja que aquest és mereix la importància que té pel fet que complementa els coneixements teòrics amb els pràctics i d'aquesta manera es fa de l'educació, un camp més ric i extens.

domingo, 26 de abril de 2015

Díptic sobre si el moviment és (o no) educatiu

Aquest él el díptic que hem confeccionat amb els texts que justifiquen (o no) que el moviment és educatiu. El grup està composts per: Ricard Borredà José Zaragozà Manel Reig

miércoles, 15 de abril de 2015

Aaahh! Estudies per a professor de gimnàstica?

- Què estudies?
- Un Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport.
- Això que és professor de gimnàstica?

 Aquesta és una de les preguntes més recurrents que em fan una vegada els dic que és el que estudie, sobretot si és una persona major. La concepció més novedosa de la nostra carrera és "professor d'Educació Física". El problema ve, sobretot, en el to en que ho fan. La forma amb que ho pregunten, denota minus valoració de la nostra carrera: << No és més que una persona que no tenia gana d'estudiar i com li agrada l'esport, doncs s'ha posat a estudiar açò>> o <<Eixa carrera se la treuen pegant-li patades a un baló>>.
4 anys de la nostra vida d'estudiants, acudint una mitja de 6 hores diàries a classe i unes tantes per realitzar treballs o estudiar... Per rebre aquest menyspreu? No em malinterpreteu, ja m'agradaria ser professor d'Educació Física, però essent aquesta assignatura valorada al nivell de les matemàtiques, la química, la llengua, etc. La culpa la tenim nosaltres, els professionals de l'Activitat Física. Ens hem de fer valorar donant-li el valor que li correspon a la nostra feina. Tenim les ferramentes (el joc, l'esport, el moviment) ara cal utilitzar-lo amb intenció per aconseguir uns objectius, que les dues hores diàries d'aquesta assignatura no consistisquen en pegar-li patades a un baló sense més. Existeix una multitut de raons que justifiquen els efectes educatius d'aquesta matèria: biomecànica, anatomia, fisiologia, els valors que es poden transmetre, el coneixement pràctic i personal, etc.

La propera vegada que em pregunten:
- Què estudies?
Contestaré:
-La ciència que estudia el moviment en tots els seus àmbits: sociològics, psicològics, anatòmics, educatius, etc.

La vida de l'esportista definida en 100 paraules

Arrel de l'entrada del blog EDMOV anomenada "Loa el deporte", m'ha vingut al cap aquest video. Es tracta d'un spot produit pel CSD. Consisteix en una serie de 100 paraules que defineixen l'esport i aquestes persones que el practiquen. M'agradaria que el vegereu i em donareu la vostra opinió.
Aprofitant també l'article que hem tractat hui sobre <<La justificació educativa de l'Educació Física>>, m'ha vingut al cap la pregunta: l'esport és educatiu?

Segons Arnold, l'esport correspondria a la part de l'Educació en moviment: tota aquuella part extrínsecament educativa que transmet el moviment (concepció utilitària i instrumental, els valors, etc.).
Aquestes paraules es poden extrapolar totes elles al camp de l'educació, algunes d'elles poden ser:
- Superació
- Companyerisme
- Perseverància
- Ilusió
- Salut
- Disciplina
- Constància
- Sacrifici
- ...

Quines més podriem incloure-hi?


jueves, 2 de abril de 2015

Película Cadena de favores

Ahir per la nit vaig veure aquesta película i em va recordar els diferents debats sobre l'educació que estem tenint. En aquests, apareix constantment la paraula Curriculum, que és un condicionant per als professors a l'hora de dur a terme el curs. En canvi, aquest professor no el segueix i proposa una fantàstica forma de deixar volar l'imaginació dels alumnes en l'escola.
Fomenta la seua creativitat i provoca que s'impliquen en la tasca inclús fora de l'horari escola. Busca que siguen espontanis i creatius, perqupe sap que eixes ments encara no adoctrinades poden treure moltes més coses de si mateix. D'aquesta manera ix aquesta gran idea.


En el futur es valoraran les habilitats front als coneixements?

Per acabar del tot amb la setmana Pennac, us mostre un article que m'ha fet conectar amb el llibre de "Mal d'escola", concretament en el capítol en el que un alumne li diu a Pennac (professor) que s'avorreix, que ell vol ser prestidigitador. De fet arriba a ser un gran prestidigitador.
Doncs bé,sé que no tracten exactament el mateix el fragment i l'article, però d'alguna manera ho he conectat.

 Aquest article parla sobre com es preveu que serà l'escola, l'any 2030:

 http://www.elperiodico.com/es/noticias/educacion/expertos-educacion-preven-que-escuela-del-futuro-evaluara-las-habilidades-personales-frente-conocimiento-3623460

lunes, 30 de marzo de 2015

ENTREVISTA MARE PATIDORA a propòsti del Llibre Mal d'escola de Daniel Pennac

Voldria compartir amb els meus companys el testimoni d'una mare amb un fill que manté algunes coincidències amb la biografia de l'autor. Aquest testimoni mostra el patiment de la mare d'un alumne que té problemes a l'hora d'estudiar i com la seua vida gira al voltant d'aquest problema. És habitual que la vida dels pares es centre en els fills, però en aquest cas, l'epicentre es troba en el problema amb l'estudi que presenta. Espere que després de la seua lectura pogueu donar-me la vostra opinió, connectant amb el contingut del llibre. Moltes gràcies

martes, 24 de marzo de 2015

ELS PROFESSORS D'EDUCACIÓ FÍSICA

A propòsti del debat que es va iniciar ahir, en la classe d'Educació del Moviment, amb l'aparició de Javi, he estat reflexionant sobre els professors que he tingut en l'assignatura d'Educació Física. M'he centrat sobretot en el tema que ens ocupa: << Els valors educatius de l'Educació Física>>. Al llarg de la meua escolarització obligatòria han passat 6 professors diferents. M'ha cridat l'atenció dues coses:

1. Tot i que aquesta ha sigut l'assignatura que més m'ha agradat sempre, quan Victor ens va demanar l'exercici de pensar en el millor mestre/professor que haviem tingut, dins de les meues opcions no en va aparèixer cap que impartira EF. És a dir, com a docents no eren bons tècnics, ni pràctics-reflexius, ni intel·lectuals-transformadors.


2. La majoria no acomplien els requisits indispensables per a que l'assignatura tinguera el valor educatiu que li correspon: intencionalitat i condicions moralment acceptables.

Perdoneu! No vaig a ser tant injust, vaig tindre una professora que em va ensenyar a jugar a Bàdminton molt bé. I una altra que ens va fer un trimestre sencer de balls de saló i gràcies a ella, tinc alguns recursos quan sent música.
Els meus records de les classes d'educació física són de 30 minuts de pràctica d'alguna disciplina esportiva, pel nostre compte. L´'unica professora que s'aproxima al concepte d'EF d'Arnold (1991), és la mateixa professora que em va ensenyar Bàdminton. Els dies de plutja, ens possava alguna pel·lícula sobre el funcionament del cos humà. També recorde un treball sobre la cerca d'exercici que milloraren les diferents capacitats físiques bàsiques i la seua pràctica, etc. En canvi, les condicions moralment acceptables de les que parla Arnold (1991) i que especifiquen Devís i Pérez (2001 i 2009), no estaven presents en la seua totalitat. Normalment ens separaven per sexes i no ens animave a mesclar-nos mai. Els alumnes menys aventatjats, que no assolien el mínim de tècnica exigits tenien les pitjors notes. Hi havia alumnes, que no trobaven el plaer de les activitats que es manaven i enlloc d'intentar motivar-los amb reforços positius o algun tipus d'al·licient, es veien recompensats negativament.

Desde fa uns anys que tinc clar que vull dedicar-me a la docència, en primera instància. Sempre he tingut el meu propi debat sobre les classes que impartiré: seran classes educatives? o per al temps útil que queda intentaré que pràctiquen algo d'esport?

ÀNIME ALS MEUS COMPANYS A QUE M'AJUDEN A RESOLDRE EL MEU DEBAT I ELS CONVIDE A QUE COMPARTISQUEN LA SEUA EXPERIÈNCIA COM A ALUMNES.

EVOLUCIÓ DELS VALORS EDUCACTIUS DE L'ASSIGNATURA D'EDUCACIÓ FÍSICA

Després de la lectura de l'article:

DEVÍS I PEIRÓ (2011). Sobre el valor educativo de los contenidos de la Educación Física.Didáctica de la Educación Física. Tándem, núm. 35.

He confeccionat un esquema/eix cronològic sobre l'evolució del concepte d'Educació Física fins a l'actualitat.


Entenc que aquests són els continguts que haurem de transmetre i practicar quan siguem professionals, però el fet d'estar condicionats per un Curriculum educatiu imposat i sense flexibilitat ens ho permetrà?

sábado, 14 de marzo de 2015

CON LOS NIÑOS NO SE JUEGA Autor: Enrique Martínez Reguera.

He recordat que em vaig llegir aquest llibre fa un temps i justament, a arrel de l'assaig de: << Què és educar? >> em va vindre al cap. El recomane a tots els companys i lectors del blog, espere que us agrade.
Us deixe una xicoteta idea sobre el contingut del llibre, ja que no me'n recorde massa bé... Promet tornar-me'l a llegir!!


Quantes vegades he sentit o hem dit: << Com han canviat els xiquets de quan era xicotet fins ara!!>>; ho diem referint-nos a que els d'ara no són com abans, ni els d'abans són com els anteriors... Abans eren més obedients, tenien major respecte als pares i als mestres; ara la majoria són malparlats, inclús violents (tenim un exemple en els programes de Cuatro: Hermano Mayor, Supernany, etc.). Els motius del canvi no es solen anomenar. Si que és veritat que hi ha qui diu que ara es dona més mànega ampla, però hi ha molt més perquè el xiquet quan naix, ho fa predisposat a: percebre, observar, acceptar, aprendre i adaptar-se al context o situació en el que li toque viure perquè serà l'única garantia de supervivència.
Per tant, és evident que si els xiquets han canviat, serà perque la societat ha canviat i el món que els oferim és ben distint al de la nostra infància.

viernes, 6 de marzo de 2015

Principis de procediment de Stenhouse

Algunas propuestas de explicitacion de principios de procedimiento: Algunas propuestas educativas coherentes con estas ideas y que ejemplifican que: 1- Una planificacion racional no tiene que partir de la especificacion de objetivos. 2- Es posible planificar la enseñanza prestando atencion a los que los docente hemos de hacer y no solo a lo que de los estudiantes pretendemos. 3- Lo que se pretende de los estudiantes no tiene porque estar definido en terminos de objetivos.

Stenhouse: 1- Iniciar y desarrollar en los niños un proceso de planteamiento de preguntas. 2- Enseñar una metodologia de investigacion en la que los niños puedan buscar informacion para responder a preguntas. 3- Ayudar a los niños a desarrollar la capacidad de utilizar diversas fuentes de informacion para formular hipotesis y extraer conclusiones. 4- Establecer discusiones en clase. 5- Aprobar y apoyar discusiones abiertas. 6- Animar a los niños a reflexionar sobre sus propios experiencias. 7- Otorgar un nuevo papel al profesor para que se convierta en un recurso mas que en una autoridad. Si conseguimos trabajar conforme a estas finalidades habremos conseguido los siguientes ideales: 1- Hacer que los estudiantes sientan respeto por sus facultades materiales y confianza en si mismos. 2- Extender ese respeto y esa confianza a su capacidad para reflexionar sobre la condicion humana. 3- Proporcionar a los estudiantes un conjunto de modelos utiles que simplifiquen el analisis de la naturaleza del mundo social en el que vivimos. 4- Comunicar un sentido de respeto por las capacidades y la humanidad del hombre como especie. 5- Infundir en el estudiante un sentido de la inacabada evolucion del hombre.

¿Qué me gustaría que pasara siempre en clase? ¿Por qué sería deseable que pasara eso que me gustaría que pasara siempre en clase?

A l'apartat de comentaris teniu la meua opinió!

martes, 24 de febrero de 2015

La depilació del pèl corporal fins l'actualitat, ha sigut violència simbòlica?

Actualment, la societat marca que depilar-se forma part del procés de cura del cos. Aquest hàbit, l'han adquirit tant hòmes com dones, però no es veu des d'una mateixa perspectiva. En el gènere masculí es depilen perquè volen cuidar la seua imatge, a més de formar part d'una moda (metrosexual). En el cos de les dones, ve imposat per la cultura. El que es veu habitualment, "normal", és que les dones vagen depilades, però si no ho fan, se les etiqueta de poc higièniques o inclús, amb actituts masculines o "marimatxos".

http://mibrujula.com/paloma-goni-la-mujer-que-decidio-no-depilarse/
<<Soy una mujer muy peluda, sí. Tengo la piel muy blanca y los vellos muy negros. Mis piernas y mis axilas son verdaderas selvas. Sé que hay mujeres con poco vello, mujeres que se depilan muy de vez en cuando y que tienen el vello rubio y fino. Pero no es mi caso, así que eso de disimular y hacer como si el vello no estuviera ahí no da resultado. Además, vivo en Málaga, el clima es caluroso buena parte del año y la playa está ahí para disfrutarla…
Tras 7 meses sin depilarme, disfrutando de mis selvas negras, el tiempo empieza a apremiar. Hace sol. Hace calor. El verano se acerca. ¡Noooooooo! Empiezo a necesitar llevar faldas cortas y camisetas de tirantes. Empieza, un año más, esa época en la que me debato entre mis deseos y necesidades y los deseos y necesidades de la sociedad en la que vivo. Este año me lo estoy planteando en serio. ¿Me depilo o no? Soy muy consciente de que yo no quiero, de que si dependiera de mí, no lo haría. Pero… ¿depende realmente de mí? Lógicamente, puedo hacer con mi cuerpo lo que quiera, pero no quiero que salir a dar un paseo se convierta en una quimera, no quiero tener que rechazar planes por querer esconderme. Porque, sí, lo admito, no estoy preparada para escuchar las críticas ni para soportar las miradas. No soy una revolucionaria. Aún.>>

sábado, 21 de febrero de 2015

El cos humà especular, transversal a tots els cossos de la vida


Hui, vegent la televisió, he vist aquest anunci que m'ha dut a connectar amb l'assignatura. Compartisc amb vosaltres aquesta connexió i deixe que reflexioneu.
La meua opinió la deixe en els comentaris.