"Educació del moviment" o "Educació pel moviment"?
Espere, entre tots, poder contestar aquesta pregunta a final de curs.

jueves, 28 de mayo de 2015

Autoavaluació Final

Voldria compartir amb vosaltres la meua avaluació per aque sapigueu que pense que he aprés i que he fet per a que aprengueu de mi i amb mi. També us pot ajudar per si voleu modificar/incloure alguna cosa a la vostra.
Un abraç a tots! Molta sort en els exàmens



Inici del quadrimestre, presentació de l’assignatura d’Educació del Moviment. Calia elegir un tipus de seguiment i el que més s’ajustava a les meues característiques i ambicions era <<el rigorós>>. He assistit a totes les classes i pràctiques, la meua participació en classe s’ha fet patent, he entregat tots els treballs, he llegit totes les lectures, i, a més, he anat més enllà esforçant-me al màxim en cadascuna de les tasques relacionades amb l’assignatura.
Una de les coses més importants que he aprés és que per a seguir l’assignatura d’una manera rigorosa, cal ser constant en la feina. Una forma de ser constant, és mantenir activa la capacitat de connectar els continguts de l’assignatura amb els que s’expressen quotidianament en la nostra vida. Ha arribat a tal punt que, en ocasions, els continguts han donat lloc a debats entre companys i amics fora del context de la classe. Per aportar coses al blog i donar-li sentit, cal estar al dia amb el que s’explica en classe i és una bona forma de retindre la informació, cosa que no s’aconsegueix amb la metodologia tradicional.
Parlant de metodologies, he aprés diferents metodologies i sobretot he creat el meu propi criteri sobre aquestes. Són metodologies “modernes” que mai abans havia vist, he pogut formar la meua opinió sobre l’aplicabilitat d’aquestes segons els objectius que em plantege, com a futur professional de l’educació.
Parlant de modernitat, ja que l’educació s’està modernitzant i ha hagut una gran evolució de les xarxes socials, l’ús del blog podria ser una alternativa a la llibreta o quadern d’activitats. Per fer el seguiment, he hagut d’aprendre a manejar aquest mitjà del qual desconeixia quasi per complet el seu ús. A sobre, per desenvolupar-lo, he hagut d’aprendre a endinsar-me en el món dels articles, web’s, llibres, etc.
Parlant de llibres... He obert la ment! Fins ara, només llegia novel·les o llibres amb contingut científic relacionat amb l’esport. He aprés a llegir llibres d’altres àmbits, sobretot els que parlen d’educació, una part molt important com a futurs professors d’Educació Física.
Parlant d’Educació Física, per fi he aprés a justificar el contingut d’aquesta assignatura en el Curriculum escolar. Fins ara, només podia aportar les justificacions tradicionals, les quals me les rebatien constantment i em deixaven sense recursos. Aquest ha sigut un dels principals temes de conversa amb els companys, entre tots hem pogut formar un raonament conjunt per justificar la importància d’aquesta. També ha sigut un dels temes sobre el que més he llegit, preguntat i treballat.
Del que he parlat fins ara, fent autocrítica, pense  que no he fet tot el que estava en les meues mans per transmetre-ho als meus companys. Només he pogut enriquir i m’he enriquit, amb aquells que han estat en el meu entorn al llarg del quadrimestre: formant part del grup, seient prop, coincidint en els descansos, etc. Amb els quals he compartit: converses, coneixements, recursos, etc. Per connectar amb la resta, m’he limitat a fer entrades en el blog per transmetre allò que havia aprés, però no he fet una gran publicitat. Esperava que ells hi accediren en busca de més informació sobre els continguts de l’assignatura, el problema és que només aquells realment interessat, hauran recorregut a aquest. En aquest sentit, pense que és debut a certa deficiència en la metodologia emprada en classe, però em reserve l’opinió per expressar-la en el seu moment.
Tot allò que he aprés m’ha servit per desenvolupar-me com a persona i com a professional. Ha canviat el concepte que tenia sobre el cos i sobre el moviment, en especial, quan es relaciona a l’àmbit educatiu. Ara tinc present que és un dels llocs on aquesta relació s’expressa en el seu màxim exponent i tenim la possibilitat de fer “el canvi”.
Finalment, m’ha servit i els ha servit per partir d’una bona base i saber com enfrontar-se a l’Educació del moviment. Ja no tindrem eixe dilema que hi ha plantejat entre el professorat d’Educació Física:
Amb dos hores de classe a la setmana,
-                     Que es menegen i facen un poc d’Activitat física?
-                     Que aprenguen sobre el moviment, a través del moviment i en moviment?
En la meua opinió, auto qualificar-se no és ni la meitat d’enriquidor que autoavaluar-se. Menys encara quan cal quantificar el que hem aprés, hem ensenyat, etc. Per això, la meua nota anirà relacionada al meu nivell d’esforç i progressió, que pense que estarà al voltant del 9. L’adquisició i transmissió de coneixement, en principi, estarà relacionat amb aquestes dues variables, així que em mantinc la nota. Aquesta feina es veu reflectida en:
- El pòsterà vam arriscar en la temàtica escollida, la mort. Ens vam esforçar al màxim per relacionar-la amb el tema 1 i vam dedicar molt temps a la cerca d’informació.
- No només he llegit el llibre de Pennac i l’he recomanat, sinó que també m’he dedicat a intentar identificar “caps de suro” i actualment, estic treballant amb un d’ells perquè els seus pares no l’entenen (als que he recomanat el llibre). Estic aplicant tot el que sé i estic aprenent enguany.
- He fet totes les lectures i, a més, sempre he aportat alguna cosa en el meu blog.
- Dins del grup puzle, vaig oferir tota l’ajuda possible. No em va convèncer gens el sistema, així i tot, vaig creure en ell i els companys van respondre molt bé.

miércoles, 20 de mayo de 2015

El Codi Deontològic del professor Educació Física


Aquest Codi pretén presentar als professors, administradors i totes les persones implicades en l'educació física i sistema esportiu escolar unes directrius i principis que s'utilitzaran en l'educació física quan es tracti amb estudiants en edat escolar. El Codi està dissenyat per cobrir l'educació física que s'ofereix als nens i joves a les escoles i se sustenta en els següents principis:

    L'educació física (EF) en institucions escolars per a xiquets i joves pot contribuir positivament al desenvolupament dels infants. És un vehicle per al desenvolupament físic, mental, personal, social, espiritual i emocional. Aquest desenvolupament es potencia si un professor o ajudant informat, intel·ligent, atent i progressista amb un marc ètic de bones pràctiques acceptades guia a la persona.
    Aquest Codi adopta els principis continguts en el Codi d'ètica esportiva del Consell d'Europa.


El professional docent ha de dur implícita l'etica que emana aquest codi deontològic, ja que educar implica un ventall de decisions sobre el que resulta bo/dolent, convenient/inconvenient, efectiu/inútil (Devís 1994). D'aquesta manera, estableix un ordre moral en les seues sessions. Concretament, el professor d'Educació Física ha de superar el valors ètics "inherents" a l'esport (els que tradicionalment se li han adjudicat) i complementar-se amb la "justicia", "autonomia", "responsabilitat", etc.

miércoles, 13 de mayo de 2015

Canvi en l'Educació?

Actualitzem el concepte d'Educació i reiniciem l'escola

No us quedeu únicament amb el contingut del vídeo. Ací hi ha una serie de videos enllaçats i relacionat amb l'educació i propostes per reformar-la.
Gustavo d'Elorza (especialista en educació i noves tecnologies a Buenos Aires) fa aquesta presentació, però a youtube tenim més material que podem seguir a travé de la xarxa TEDx, on diferents especialistes en educació fan la seua aportació. 


<<No ens quedem en allò que passa a l'escola, els xiquets són de tots i l'educació ens correspon a tota la societat>> 


miércoles, 6 de mayo de 2015

IDEOLOGIA DEL MESOMORFISME


-Què és?
És una ideología que es manifesta en el culte al cos: musculatura, força i potencia. En l’actualitat el cos ideal està concebut de diferent forma, depenent del sexe: homes amb cossos musculats i forts, les done amb un cos prim (culte a la delgadez); s’associa amb salut i normalitat.
No necessàriament ha de ser així.

-Com es manifesta?
Un clar exemple del mesomorfisme es troba en el món de l’esport, on principalment es manifesta aquesta ideologia. Aquesta ideologia també du associades altres concepcions, com el capitalisme simbòlic:
Una persona amb un cos mesomorf, en la nostra societat, està associada a una persona triomfadora, feliç, etc.; açò és degut a la influencia d’esportistes, models, actors; que prenem com a exemples. 
Un altre exemple el vegem en el futbol, en la comparació CR i Messi. Ambdós tenen un rendiment similar en el camp i són una referencia per a milions de persones. La diferencia radica en la simbologia d’aquests. CR representa el mesomorfisme accentuant les característiques d’aquest (individualisme, fort, ego, protagonisme, etc.). Messi representa just el contrari (humilitat, timidesa, col·lectivitat, etc.). Aquest exemple és extrapolable a altres àmbits, on el físic s’associa a tòpics o estereotips que realment no tenen per què relacionar-se (no tenen relació directa, ni lògica).

-        - Què es pot fer per donar llum al Mesomorfisme?
Nosaltres com a professionals de l’Educació Física, tenim la possibilitat d’influir sobre eixes concepcions, sobretot relacionades amb el moviment. Cal conscienciar l’alumnat que aquesta és una ideologia i no una realitat. Podem proposar alternatives a les actuacions que afavoreixen aquesta ideologia, per exemple: no posar sempre com a model l’alumne que millor ho fa, no premiar únicament als alumnes per les seues aptituds, sinó per les actituds.
El gimnàs està associat al culte al mesomorfisme, les persones van a muscular-se per lluir físic i no a fer esport per estar sa. El mateix passa en la concepció cultural d’aquestes instal·lacions. Quan vegem publicitat sobre algun centre esportiu, en les fotos es veuen cossos “ideals”, enlloc d’una persona passant-s’ho bé o sana. Caldrà conscienciar la societat que el gimnàs és un mitjà per estar sa, més que per a aconseguir un cos “atlètic” (en gran part d’aquests casos, no són persones sanes perquè abusen de suplements, no duen una dieta equilibrada, etc.)



domingo, 3 de mayo de 2015

El sexisme desde menuts

 

Quantes vegades anem a comprar un regal per a un xiquet i comprem el cotxe de joguina? I quan és per a una xiqueta?
Aquest spot fa referència a l'ús no sexista dels joguets. Pretén eixir de l'estereotip del cotxe per als xiquets i la nina per a les xiquetes. Aquest ha quedat implícit en la nostra cultura: invisible, inconscient, subtil, etc.; (Bonal, 1997) i es manifesta de manera latent.

Espere que l'expert en sexisme del meu grup em proporcione informació per poder fer un comentari més complet. Així i tot, convide al grup d'experts en sexisme a aportar tot el que vulguen per entendre bé aquesta situació/ideologia.