"Educació del moviment" o "Educació pel moviment"?
Espere, entre tots, poder contestar aquesta pregunta a final de curs.

lunes, 27 de abril de 2015

P.J ARNOLD. Educació física, moviment i currículum.

Com que el llibre no era meu, per poder quedar-me amb les idees que he considerat més importants, he fet una síntesi. La compartisc amb vosaltres per si us pot ajudar en alguna cosa:

Comença per explicar-nos que l'educació basada en l'escola, deu contribuir al desenvolupament de l'individu com a persona a través de l'aprenentatge i l'ensenyament.

L'educació pot ser entesa d'una manera descriptiva i una altra avaluativa. La descriptiva intenta expressar com són les coses sense que necessàriament es formulen judicis de valor i la avaluativa es constitueix com un intent d'estimar i formular judicis respecte a la manera en què haurien de ser les coses.Hauria d'estar clar que l'educació ha d'estar carregada de valors.Però abans, ens diferència els valors intrínsecs i extrínsecs.Açò planteja el debat de si l'educació és valuosa en si mateix o sol en el grau en què serveix a algun propòsit instrumental més enllà d'allò que es realitza. El moviment com a part de l'Educació Física, es pot utilitzar per a finalitats polítiques, socials o econòmiques.En quan a les finalitats i mitjans de l'educació, podem afirmar que posseeix les seus propies "finalitats" i "mitjans" intrínsecament valuosos i integrants del procés educatiu en el qual una persona està immersa. Els continguts i procediments són igualment fins i mitjans de l'educació.Segons Arnold, les activitats "valuoses" o "serioses" posseixen un ampli valor cognitiu i són capaces d'il·lustrar altres àrees de la vida i contribuir comsiderablemente a la seua qualitat. Diferencia el "saber com" del "saber que".El coneixement pràctic en el sentit feble parla d'una persona físicament capaç de fer alguna cosa (com pot ser: un llançament de futbol, ​​un cop de tennis, etc.), però no és capaç d'explicar com ho va fer, poc o gens pot dir de la descripció del gest, no comprèn el raonament del moviment.Per contra, el sentit fort del coneixement pràctic fa referència a una persona que no només és capaç d'executar allò que diu << que pot fer>>, sinó que quan se li pregunta com ho fa, pot proporcionar una relació descriptiva, clara i penetrant de <<com es va fer>>. En definitiva saber <<com>>, és comprendre: la naturalesa, propòsit i context d'una determinada acció.És evident que és partidari d'incloure el moviment (Educació física) en el currículum educatiu, ja que aquest és mereix la importància que té pel fet que complementa els coneixements teòrics amb els pràctics i d'aquesta manera es fa de l'educació, un camp més ric i extens.

domingo, 26 de abril de 2015

Díptic sobre si el moviment és (o no) educatiu

Aquest él el díptic que hem confeccionat amb els texts que justifiquen (o no) que el moviment és educatiu. El grup està composts per: Ricard Borredà José Zaragozà Manel Reig

miércoles, 15 de abril de 2015

Aaahh! Estudies per a professor de gimnàstica?

- Què estudies?
- Un Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport.
- Això que és professor de gimnàstica?

 Aquesta és una de les preguntes més recurrents que em fan una vegada els dic que és el que estudie, sobretot si és una persona major. La concepció més novedosa de la nostra carrera és "professor d'Educació Física". El problema ve, sobretot, en el to en que ho fan. La forma amb que ho pregunten, denota minus valoració de la nostra carrera: << No és més que una persona que no tenia gana d'estudiar i com li agrada l'esport, doncs s'ha posat a estudiar açò>> o <<Eixa carrera se la treuen pegant-li patades a un baló>>.
4 anys de la nostra vida d'estudiants, acudint una mitja de 6 hores diàries a classe i unes tantes per realitzar treballs o estudiar... Per rebre aquest menyspreu? No em malinterpreteu, ja m'agradaria ser professor d'Educació Física, però essent aquesta assignatura valorada al nivell de les matemàtiques, la química, la llengua, etc. La culpa la tenim nosaltres, els professionals de l'Activitat Física. Ens hem de fer valorar donant-li el valor que li correspon a la nostra feina. Tenim les ferramentes (el joc, l'esport, el moviment) ara cal utilitzar-lo amb intenció per aconseguir uns objectius, que les dues hores diàries d'aquesta assignatura no consistisquen en pegar-li patades a un baló sense més. Existeix una multitut de raons que justifiquen els efectes educatius d'aquesta matèria: biomecànica, anatomia, fisiologia, els valors que es poden transmetre, el coneixement pràctic i personal, etc.

La propera vegada que em pregunten:
- Què estudies?
Contestaré:
-La ciència que estudia el moviment en tots els seus àmbits: sociològics, psicològics, anatòmics, educatius, etc.

La vida de l'esportista definida en 100 paraules

Arrel de l'entrada del blog EDMOV anomenada "Loa el deporte", m'ha vingut al cap aquest video. Es tracta d'un spot produit pel CSD. Consisteix en una serie de 100 paraules que defineixen l'esport i aquestes persones que el practiquen. M'agradaria que el vegereu i em donareu la vostra opinió.
Aprofitant també l'article que hem tractat hui sobre <<La justificació educativa de l'Educació Física>>, m'ha vingut al cap la pregunta: l'esport és educatiu?

Segons Arnold, l'esport correspondria a la part de l'Educació en moviment: tota aquuella part extrínsecament educativa que transmet el moviment (concepció utilitària i instrumental, els valors, etc.).
Aquestes paraules es poden extrapolar totes elles al camp de l'educació, algunes d'elles poden ser:
- Superació
- Companyerisme
- Perseverància
- Ilusió
- Salut
- Disciplina
- Constància
- Sacrifici
- ...

Quines més podriem incloure-hi?


jueves, 2 de abril de 2015

Película Cadena de favores

Ahir per la nit vaig veure aquesta película i em va recordar els diferents debats sobre l'educació que estem tenint. En aquests, apareix constantment la paraula Curriculum, que és un condicionant per als professors a l'hora de dur a terme el curs. En canvi, aquest professor no el segueix i proposa una fantàstica forma de deixar volar l'imaginació dels alumnes en l'escola.
Fomenta la seua creativitat i provoca que s'impliquen en la tasca inclús fora de l'horari escola. Busca que siguen espontanis i creatius, perqupe sap que eixes ments encara no adoctrinades poden treure moltes més coses de si mateix. D'aquesta manera ix aquesta gran idea.


En el futur es valoraran les habilitats front als coneixements?

Per acabar del tot amb la setmana Pennac, us mostre un article que m'ha fet conectar amb el llibre de "Mal d'escola", concretament en el capítol en el que un alumne li diu a Pennac (professor) que s'avorreix, que ell vol ser prestidigitador. De fet arriba a ser un gran prestidigitador.
Doncs bé,sé que no tracten exactament el mateix el fragment i l'article, però d'alguna manera ho he conectat.

 Aquest article parla sobre com es preveu que serà l'escola, l'any 2030:

 http://www.elperiodico.com/es/noticias/educacion/expertos-educacion-preven-que-escuela-del-futuro-evaluara-las-habilidades-personales-frente-conocimiento-3623460