"Educació del moviment" o "Educació pel moviment"?
Espere, entre tots, poder contestar aquesta pregunta a final de curs.

lunes, 30 de marzo de 2015

ENTREVISTA MARE PATIDORA a propòsti del Llibre Mal d'escola de Daniel Pennac

Voldria compartir amb els meus companys el testimoni d'una mare amb un fill que manté algunes coincidències amb la biografia de l'autor. Aquest testimoni mostra el patiment de la mare d'un alumne que té problemes a l'hora d'estudiar i com la seua vida gira al voltant d'aquest problema. És habitual que la vida dels pares es centre en els fills, però en aquest cas, l'epicentre es troba en el problema amb l'estudi que presenta. Espere que després de la seua lectura pogueu donar-me la vostra opinió, connectant amb el contingut del llibre. Moltes gràcies

martes, 24 de marzo de 2015

ELS PROFESSORS D'EDUCACIÓ FÍSICA

A propòsti del debat que es va iniciar ahir, en la classe d'Educació del Moviment, amb l'aparició de Javi, he estat reflexionant sobre els professors que he tingut en l'assignatura d'Educació Física. M'he centrat sobretot en el tema que ens ocupa: << Els valors educatius de l'Educació Física>>. Al llarg de la meua escolarització obligatòria han passat 6 professors diferents. M'ha cridat l'atenció dues coses:

1. Tot i que aquesta ha sigut l'assignatura que més m'ha agradat sempre, quan Victor ens va demanar l'exercici de pensar en el millor mestre/professor que haviem tingut, dins de les meues opcions no en va aparèixer cap que impartira EF. És a dir, com a docents no eren bons tècnics, ni pràctics-reflexius, ni intel·lectuals-transformadors.


2. La majoria no acomplien els requisits indispensables per a que l'assignatura tinguera el valor educatiu que li correspon: intencionalitat i condicions moralment acceptables.

Perdoneu! No vaig a ser tant injust, vaig tindre una professora que em va ensenyar a jugar a Bàdminton molt bé. I una altra que ens va fer un trimestre sencer de balls de saló i gràcies a ella, tinc alguns recursos quan sent música.
Els meus records de les classes d'educació física són de 30 minuts de pràctica d'alguna disciplina esportiva, pel nostre compte. L´'unica professora que s'aproxima al concepte d'EF d'Arnold (1991), és la mateixa professora que em va ensenyar Bàdminton. Els dies de plutja, ens possava alguna pel·lícula sobre el funcionament del cos humà. També recorde un treball sobre la cerca d'exercici que milloraren les diferents capacitats físiques bàsiques i la seua pràctica, etc. En canvi, les condicions moralment acceptables de les que parla Arnold (1991) i que especifiquen Devís i Pérez (2001 i 2009), no estaven presents en la seua totalitat. Normalment ens separaven per sexes i no ens animave a mesclar-nos mai. Els alumnes menys aventatjats, que no assolien el mínim de tècnica exigits tenien les pitjors notes. Hi havia alumnes, que no trobaven el plaer de les activitats que es manaven i enlloc d'intentar motivar-los amb reforços positius o algun tipus d'al·licient, es veien recompensats negativament.

Desde fa uns anys que tinc clar que vull dedicar-me a la docència, en primera instància. Sempre he tingut el meu propi debat sobre les classes que impartiré: seran classes educatives? o per al temps útil que queda intentaré que pràctiquen algo d'esport?

ÀNIME ALS MEUS COMPANYS A QUE M'AJUDEN A RESOLDRE EL MEU DEBAT I ELS CONVIDE A QUE COMPARTISQUEN LA SEUA EXPERIÈNCIA COM A ALUMNES.

EVOLUCIÓ DELS VALORS EDUCACTIUS DE L'ASSIGNATURA D'EDUCACIÓ FÍSICA

Després de la lectura de l'article:

DEVÍS I PEIRÓ (2011). Sobre el valor educativo de los contenidos de la Educación Física.Didáctica de la Educación Física. Tándem, núm. 35.

He confeccionat un esquema/eix cronològic sobre l'evolució del concepte d'Educació Física fins a l'actualitat.


Entenc que aquests són els continguts que haurem de transmetre i practicar quan siguem professionals, però el fet d'estar condicionats per un Curriculum educatiu imposat i sense flexibilitat ens ho permetrà?

sábado, 14 de marzo de 2015

CON LOS NIÑOS NO SE JUEGA Autor: Enrique Martínez Reguera.

He recordat que em vaig llegir aquest llibre fa un temps i justament, a arrel de l'assaig de: << Què és educar? >> em va vindre al cap. El recomane a tots els companys i lectors del blog, espere que us agrade.
Us deixe una xicoteta idea sobre el contingut del llibre, ja que no me'n recorde massa bé... Promet tornar-me'l a llegir!!


Quantes vegades he sentit o hem dit: << Com han canviat els xiquets de quan era xicotet fins ara!!>>; ho diem referint-nos a que els d'ara no són com abans, ni els d'abans són com els anteriors... Abans eren més obedients, tenien major respecte als pares i als mestres; ara la majoria són malparlats, inclús violents (tenim un exemple en els programes de Cuatro: Hermano Mayor, Supernany, etc.). Els motius del canvi no es solen anomenar. Si que és veritat que hi ha qui diu que ara es dona més mànega ampla, però hi ha molt més perquè el xiquet quan naix, ho fa predisposat a: percebre, observar, acceptar, aprendre i adaptar-se al context o situació en el que li toque viure perquè serà l'única garantia de supervivència.
Per tant, és evident que si els xiquets han canviat, serà perque la societat ha canviat i el món que els oferim és ben distint al de la nostra infància.

viernes, 6 de marzo de 2015

Principis de procediment de Stenhouse

Algunas propuestas de explicitacion de principios de procedimiento: Algunas propuestas educativas coherentes con estas ideas y que ejemplifican que: 1- Una planificacion racional no tiene que partir de la especificacion de objetivos. 2- Es posible planificar la enseñanza prestando atencion a los que los docente hemos de hacer y no solo a lo que de los estudiantes pretendemos. 3- Lo que se pretende de los estudiantes no tiene porque estar definido en terminos de objetivos.

Stenhouse: 1- Iniciar y desarrollar en los niños un proceso de planteamiento de preguntas. 2- Enseñar una metodologia de investigacion en la que los niños puedan buscar informacion para responder a preguntas. 3- Ayudar a los niños a desarrollar la capacidad de utilizar diversas fuentes de informacion para formular hipotesis y extraer conclusiones. 4- Establecer discusiones en clase. 5- Aprobar y apoyar discusiones abiertas. 6- Animar a los niños a reflexionar sobre sus propios experiencias. 7- Otorgar un nuevo papel al profesor para que se convierta en un recurso mas que en una autoridad. Si conseguimos trabajar conforme a estas finalidades habremos conseguido los siguientes ideales: 1- Hacer que los estudiantes sientan respeto por sus facultades materiales y confianza en si mismos. 2- Extender ese respeto y esa confianza a su capacidad para reflexionar sobre la condicion humana. 3- Proporcionar a los estudiantes un conjunto de modelos utiles que simplifiquen el analisis de la naturaleza del mundo social en el que vivimos. 4- Comunicar un sentido de respeto por las capacidades y la humanidad del hombre como especie. 5- Infundir en el estudiante un sentido de la inacabada evolucion del hombre.

¿Qué me gustaría que pasara siempre en clase? ¿Por qué sería deseable que pasara eso que me gustaría que pasara siempre en clase?

A l'apartat de comentaris teniu la meua opinió!