"Educació del moviment" o "Educació pel moviment"?
Espere, entre tots, poder contestar aquesta pregunta a final de curs.

miércoles, 15 de abril de 2015

Aaahh! Estudies per a professor de gimnàstica?

- Què estudies?
- Un Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport.
- Això que és professor de gimnàstica?

 Aquesta és una de les preguntes més recurrents que em fan una vegada els dic que és el que estudie, sobretot si és una persona major. La concepció més novedosa de la nostra carrera és "professor d'Educació Física". El problema ve, sobretot, en el to en que ho fan. La forma amb que ho pregunten, denota minus valoració de la nostra carrera: << No és més que una persona que no tenia gana d'estudiar i com li agrada l'esport, doncs s'ha posat a estudiar açò>> o <<Eixa carrera se la treuen pegant-li patades a un baló>>.
4 anys de la nostra vida d'estudiants, acudint una mitja de 6 hores diàries a classe i unes tantes per realitzar treballs o estudiar... Per rebre aquest menyspreu? No em malinterpreteu, ja m'agradaria ser professor d'Educació Física, però essent aquesta assignatura valorada al nivell de les matemàtiques, la química, la llengua, etc. La culpa la tenim nosaltres, els professionals de l'Activitat Física. Ens hem de fer valorar donant-li el valor que li correspon a la nostra feina. Tenim les ferramentes (el joc, l'esport, el moviment) ara cal utilitzar-lo amb intenció per aconseguir uns objectius, que les dues hores diàries d'aquesta assignatura no consistisquen en pegar-li patades a un baló sense més. Existeix una multitut de raons que justifiquen els efectes educatius d'aquesta matèria: biomecànica, anatomia, fisiologia, els valors que es poden transmetre, el coneixement pràctic i personal, etc.

La propera vegada que em pregunten:
- Què estudies?
Contestaré:
-La ciència que estudia el moviment en tots els seus àmbits: sociològics, psicològics, anatòmics, educatius, etc.

2 comentarios:

  1. M'agrada molt aquesta entrada perque reflectix a la perfecció la conversació habitual quan algú et pregunta que estudies.

    En eixe moment entres en una especie de conversa on l'objectiu principal es defendre que realment allò que estudies també te una gran importancia en la societat.

    Els arguments que més he sentit jo son el tipics de "Ah, no et queixes que per lo menos lo teu es fàcil" o el que més m'agrada a mí "Ostres pues ahí te ficarás fort, perque com no pareu de fer exercici" com si fer 100 abdominals foren deures per a casa.

    En fi Manel, com be sabem, hem de ser nosaltres els que fem vorer a la gent la importancia real que te la nostra titulació, i per fi donar a entendre a aquells que diuen "ostres això es facil" que este preparats per a més coses que "pegar-li patadetes als balons"

    ResponderEliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar