Aaahh! Estudies per a professor de gimnàstica?

- Què estudies?
- Un Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport.
- Això que és professor de gimnàstica?

 Aquesta és una de les preguntes més recurrents que em fan una vegada els dic que és el que estudie, sobretot si és una persona major. La concepció més novedosa de la nostra carrera és "professor d'Educació Física". El problema ve, sobretot, en el to en que ho fan. La forma amb que ho pregunten, denota minus valoració de la nostra carrera: << No és més que una persona que no tenia gana d'estudiar i com li agrada l'esport, doncs s'ha posat a estudiar açò>> o <<Eixa carrera se la treuen pegant-li patades a un baló>>.
4 anys de la nostra vida d'estudiants, acudint una mitja de 6 hores diàries a classe i unes tantes per realitzar treballs o estudiar... Per rebre aquest menyspreu? No em malinterpreteu, ja m'agradaria ser professor d'Educació Física, però essent aquesta assignatura valorada al nivell de les matemàtiques, la química, la llengua, etc. La culpa la tenim nosaltres, els professionals de l'Activitat Física. Ens hem de fer valorar donant-li el valor que li correspon a la nostra feina. Tenim les ferramentes (el joc, l'esport, el moviment) ara cal utilitzar-lo amb intenció per aconseguir uns objectius, que les dues hores diàries d'aquesta assignatura no consistisquen en pegar-li patades a un baló sense més. Existeix una multitut de raons que justifiquen els efectes educatius d'aquesta matèria: biomecànica, anatomia, fisiologia, els valors que es poden transmetre, el coneixement pràctic i personal, etc.

La propera vegada que em pregunten:
- Què estudies?
Contestaré:
-La ciència que estudia el moviment en tots els seus àmbits: sociològics, psicològics, anatòmics, educatius, etc.

La vida de l'esportista definida en 100 paraules

Arrel de l'entrada del blog EDMOV anomenada "Loa el deporte", m'ha vingut al cap aquest video. Es tracta d'un spot produit pel CSD. Consisteix en una serie de 100 paraules que defineixen l'esport i aquestes persones que el practiquen. M'agradaria que el vegereu i em donareu la vostra opinió.

Aprofitant també l'article que hem tractat hui sobre <<La justificació educativa de l'Educació Física>>, m'ha vingut al cap la pregunta: l'esport és educatiu?

Segons Arnold, l'esport correspondria a la part de l'Educació en moviment: tota aquuella part extrínsecament educativa que transmet el moviment (concepció utilitària i instrumental, els valors, etc.).
Aquestes paraules es poden extrapolar totes elles al camp de l'educació, algunes d'elles poden ser:
- Superació
- Companyerisme
- Perseverància
- Ilusió
- Salut
- Disciplina
- Constància
- Sacrifici
- ...

Quines més podriem incloure-hi?

Película Cadena de favores

Ahir per la nit vaig veure aquesta película i em va recordar els diferents debats sobre l'educació que estem tenint. En aquests, apareix constantment la paraula Curriculum, que és un condicionant per als professors a l'hora de dur a terme el curs. En canvi, aquest professor no el segueix i proposa una fantàstica forma de deixar volar l'imaginació dels alumnes en l'escola.
Fomenta la seua creativitat i provoca que s'impliquen en la tasca inclús fora de l'horari escola. Busca que siguen espontanis i creatius, perqupe sap que eixes ments encara no adoctrinades poden treure moltes més coses de si mateix. D'aquesta manera ix aquesta gran idea.

En el futur es valoraran les habilitats front als coneixements?

Per acabar del tot amb la setmana Pennac, us mostre un article que m'ha fet conectar amb el llibre de "Mal d'escola", concretament en el capítol en el que un alumne li diu a Pennac (professor) que s'avorreix, que ell vol ser prestidigitador. De fet arriba a ser un gran prestidigitador.
Doncs bé,sé que no tracten exactament el mateix el fragment i l'article, però d'alguna manera ho he conectat.

 Aquest article parla sobre com es preveu que serà l'escola, l'any 2030:

 http://www.elperiodico.com/es/noticias/educacion/expertos-educacion-preven-que-escuela-del-futuro-evaluara-las-habilidades-personales-frente-conocimiento-3623460

ENTREVISTA MARE PATIDORA a propòsti del Llibre Mal d'escola de Daniel Pennac

Voldria compartir amb els meus companys el testimoni d'una mare amb un fill que manté algunes coincidències amb la biografia de l'autor. Aquest testimoni mostra el patiment de la mare d'un alumne que té problemes a l'hora d'estudiar i com la seua vida gira al voltant d'aquest problema. És habitual que la vida dels pares es centre en els fills, però en aquest cas, l'epicentre es troba en el problema amb l'estudi que presenta. Espere que després de la seua lectura pogueu donar-me la vostra opinió, connectant amb el contingut del llibre. Moltes gràcies

ELS PROFESSORS D'EDUCACIÓ FÍSICA

A propòsti del debat que es va iniciar ahir, en la classe d'Educació del Moviment, amb l'aparició de Javi, he estat reflexionant sobre els professors que he tingut en l'assignatura d'Educació Física. M'he centrat sobretot en el tema que ens ocupa: << Els valors educatius de l'Educació Física>>. Al llarg de la meua escolarització obligatòria han passat 6 professors diferents. M'ha cridat l'atenció dues coses:

1. Tot i que aquesta ha sigut l'assignatura que més m'ha agradat sempre, quan Victor ens va demanar l'exercici de pensar en el millor mestre/professor que haviem tingut, dins de les meues opcions no en va aparèixer cap que impartira EF. És a dir, com a docents no eren bons tècnics, ni pràctics-reflexius, ni intel·lectuals-transformadors.


2. La majoria no acomplien els requisits indispensables per a que l'assignatura tinguera el valor educatiu que li correspon: intencionalitat i condicions moralment acceptables.

Perdoneu! No vaig a ser tant injust, vaig tindre una professora que em va ensenyar a jugar a Bàdminton molt bé. I una altra que ens va fer un trimestre sencer de balls de saló i gràcies a ella, tinc alguns recursos quan sent música.
Els meus records de les classes d'educació física són de 30 minuts de pràctica d'alguna disciplina esportiva, pel nostre compte. L´'unica professora que s'aproxima al concepte d'EF d'Arnold (1991), és la mateixa professora que em va ensenyar Bàdminton. Els dies de plutja, ens possava alguna pel·lícula sobre el funcionament del cos humà. També recorde un treball sobre la cerca d'exercici que milloraren les diferents capacitats físiques bàsiques i la seua pràctica, etc. En canvi, les condicions moralment acceptables de les que parla Arnold (1991) i que especifiquen Devís i Pérez (2001 i 2009), no estaven presents en la seua totalitat. Normalment ens separaven per sexes i no ens animave a mesclar-nos mai. Els alumnes menys aventatjats, que no assolien el mínim de tècnica exigits tenien les pitjors notes. Hi havia alumnes, que no trobaven el plaer de les activitats que es manaven i enlloc d'intentar motivar-los amb reforços positius o algun tipus d'al·licient, es veien recompensats negativament.

Desde fa uns anys que tinc clar que vull dedicar-me a la docència, en primera instància. Sempre he tingut el meu propi debat sobre les classes que impartiré: seran classes educatives? o per al temps útil que queda intentaré que pràctiquen algo d'esport?

ÀNIME ALS MEUS COMPANYS A QUE M'AJUDEN A RESOLDRE EL MEU DEBAT I ELS CONVIDE A QUE COMPARTISQUEN LA SEUA EXPERIÈNCIA COM A ALUMNES.

EVOLUCIÓ DELS VALORS EDUCACTIUS DE L'ASSIGNATURA D'EDUCACIÓ FÍSICA

Després de la lectura de l'article:

DEVÍS I PEIRÓ (2011). Sobre el valor educativo de los contenidos de la Educación Física.Didáctica de la Educación Física. Tándem, núm. 35.

He confeccionat un esquema/eix cronològic sobre l'evolució del concepte d'Educació Física fins a l'actualitat.


Entenc que aquests són els continguts que haurem de transmetre i practicar quan siguem professionals, però el fet d'estar condicionats per un Curriculum educatiu imposat i sense flexibilitat ens ho permetrà?